EL RESCAT DELS 16'6

16'6 és una xifra que per si sola no diu res. Però 16'6 bilions de les antigues pessetes ja comença a assustar una mica. Si a sobre, afegim, que aquesta és la pasta que val el Rescat dels Bancs de l'Estat espanyol, ja podem tremolar.

100 mil milions d'euros impressiona, però quan feim la conversió a pessetes, té un efecte devastador.

Idò sí, aquesta serà la factura que haurem de pagar nosaltres i les futures generacions. En quant temps es paga tot això? Hi ha vides a bastament per fer-ho?

Senyor Rajoy i companys, són vostès uns autèntics miserables, estafadors i lladres. No només dels nostres diners, sinó també de les esperances dels nostres fills. Vostès i la resta de gestors polítics (anteriors també) han creat aquesta farsa. I no ens facin creure que nosaltres no pagarem res de tot això. No ens enganin més. Poc sabem, però el que sabem és suficient. Sabem que si aquesta factura passa a mans del punyetero FROB, automàticament es convertiex en deute públic. I el deute públic, automàticament passa a ser el nostre deute.

Estalviïns les mangarrufes dialèctiques i els maleïts eufemismes que tant agraden al seu Govern. Au, ja se'n pot anar tranquil·lament cap a Polònia, a veure la seva Selecció de futbol, la punyetera Roja. Sap què? Se la pot confitar sencera. Quedi's amb la Selecció i amb Espanya. Jo vull marxar, i com jo, moltíssims més. I no li quedi cap mena de dubte, que marxarem.

DEL CRAUFUNDIN AL COOGÜORQUIN

Paraules com crowdfunding, networking o coworking estan invadint el nostre espai mental i vital. Darrerament, miris on miris les pots trobar, envoltant la teva persona.

La realitat d'aquestes paraules supòs que amaga conceptes útils per a la nostra vida: treball en equip, solidaritat per fer projectes, etc. La prova és el darrer Acampallengua 2012, que mitjançant el craufundin s'ha pogut aconseguir un mecenatge solidari per dur a terme l'activitat. 

Nous temps, noves maneres de fer. Nous temps, noves realitats. Cal adaptar-se per sobreviure. Cal adaptar-se per millorar i dur la solidaritat al segle XXI. Però em preocupa que ens tornem imbècils i que totes aquestes paraules, en nom de la modernitat, marquin un camí buit de sentit.

Són maneres noves d'anomenar coses que ja existeixen i han existit. Però ara, sembla que si no fas coogüorquin, craufundin o netgüorquin ets beneit o et falta poc per ser-ho. Sobretot, en un món on ser modern marca tendència i et fa visible. Un món on ets modern o no ets res.

Com deia aquell poeta amb nom de porta: "Al loro que no estamos tan mal" i "Que no os embauquen". Cal anar en compte perquè el llenguatge crea realitat i de tant repetir les paraules, podem buidar-les de significat. O és això el que realment volen?

Salut i bon craufundin.

SABORS D'ALTRES ÈPOQUES

Darrerament estic una mica decepcionat per com han anat desapareixent determinats sabors d'altres èpoques. Més que decepcionat, trist, perquè el sabor dels aliments, igual que les olors, són unes de les coses que sempre han aconseguit transportar-me a la meva infància. M'explicaré. 

Els darrers dies he decidit tornar a tastar algunes de les coses que solia menjar i beure quan era petit: Nocilla, galetes "Príncipe", Donuts, Nesquik i com no, la beguda de xocolata per excel·lència a Mallorca, el Laccao. Com veis aliments tots ells sans i poc dolços. 

Collons, no n'hi ha hagut cap que, segons el meu parer, tengui el mateix gust que tenia abans. Serà que l'edat m'ha perjudicat les papil·les gustatives, però cap d'ells ha estat capaç de recordar-me aquella infància on els carrers eren un espai on jugar a futbol i anar en bicicleta no es convertien en esports de risc.

Quina mania de voler tocar les coses que funcionen. Hi ha una màxima que diu que si una cosa funciona, no la toquis. Sembla que els productors d'aquests aliments no la coneixen. El mateix em passa amb el Trinaranjus i la Fanta taronja. Què hi farem.

Aquí vos deix un vídeo dedicat a tota aquella generació que vam créixer amb la Heidi, en Marco i en Miliki. Perquè encara no ens hem recuperat de tots els seus efectes, i sobretot, perquè no hem superat tots els traumes.

Salut i bona nit.

 

ELS 2.200.000

2.200.000 és el número de menors que, segons UNICEF, viuen a llars de l'Estat Espanyol que estan sota el llindar de la pobresa. La xifra escarrufa. Escarrufa sobretot, perquè parlam de persones que són maltractades per un sistema injust, i perquè no es poden defensar. 

Mentre això passa, els nostres governants, dirigits pel senyor Mariano Rajoy no aturen en les seves retallades. Educació, Sanitat, Serveis Socials, etc...

A les Illes Balears els serveis, projectes i programes que es dediquen a treballar pels menors o bé estan sota mínims, o bé estan ferits de mort. No val la retòrica política que parla de retallar per necessitat. Tots són prioritats, i vostès trien per on retallar.

Sempre he pensat i defensat que els menors són una mica de tots. Tots, a part dels seus pares, en som responsables, perquè els menors són el futur d'aquest món. Si maltractam el present dels més petits, estam maltractant el seu futur, marcant-los de per vida. No cal oblidar que ells són el futur de la civilització.

CAMAMIL·LA I FORTASEC

Després de veure el programa Singulars d'aquesta nit tenim dues opcions. Prendre camamil·la pels nervis o fortasec per si tenim una lleugera descomposicó d'estómac. També hi haurà qui necessiti les dues coses.
Situació ecòmica hipermega actual. Què passa? Què fer? Estau avisats.
Salut i ànim.

Actualització 17 de maig de 2012:

Aquí teniu un article que pot servir de contrapès al vídeo d'abans:

 http://economiacitrica.seminaritaifa.org/2012/05/16/edward-hugh-i-jonathan-tepper-el-que-no-es-vol-sentir-un-comentari-al-programa-s

HOLA BLOG, COM ESTÀS?

Hola blog, com estàs? Et trobes bé? Fa uns mesos que he deixat de contar-te coses, però no creguis que no he pensat amb tu. Ho he fet, però crec que necessitava un descans. Mira, com en Guardiola. 

Tenia coses per contar (moltes coses) però a l'hora de la veritat no les podia escriure, estava cansat. El món ha canviat una mica, s'ha complicat. L'economia segueix igual de malament, en mans dels mateixos lladres. 

Ara som accionistes d'un Bank-ia. Molt tòxic ell, però al cap i a la fi, accionistes. A veure com acaba això.

Els Rajolians han estès la seva secta per tot l'Estat i volen que tots ens posem túnica blanca i esperem la nau que ens ha de portar cap a l'eterna felicitat. 

En Pep, Guardiola és clar, marxa del Barça. Està cansat i vol girar pàgina. Té tot el dret, res a dir, tot agraïments. Amb ell ens ho hem passat molt bé, però que molt bé. Encara que ens hem hagut d'aixecar molt però molt d'hora.

Per les Illes Balears la cosa està molt fotuda, però et puc assegurar, que no podran amb nosaltres. Els atacs a la llengua, la nostra llengua, són constants. El Partido Popular, amb el senyor Bauzá al capdavant, s'ha proposat eliminar qualsevol presència de la llengua catalana. Ja et dic ara, que no ho aconseguiran. També s'han proposat rebentar i eliminar els serveis públics: acomiadaments massius, tancament de 2 hospitals, construcció d'hotels a zones protegides, etc. Ells sabran que fan, però el seu tarannà feixista no triomfarà.

Com veus, estimat blog, han passat moltes coses. N'hi ha moltes més que no t'he contat, no vull provocar-te un  colapse. Però tranquil, que ja les aniré contant.

Bé, companys i companyes, ja torn a ser per aquí. Salut per a tothom!!!!

LA LLIGA DE FUTBOL AMB MOLT D'HUMOR

Després del partit del Real Madrid a casa del Rayo Vallekano (0-1), encara queda saber el resultat d'avui del Barça contra l'Atlético de Madrid. L'humor és l'eina bàsica de tota Revolució.
Salut i bons somriures!!!